divendres, 14 d’octubre de 2016

La meva primera mitja Marató a Castelldefels







Aquest dimecres vaig fer la meva primera mitja. I va ser a Castelldefels.



Estava molt nerviosa, la nit abans hem vaig despertar no se quants cops. Sempre et passa pel cap que no saps si aguantaràs o que passarà.

Vam arribar i vam gaudir de l'ambient. Molta gent, jo crec que mes de 3000 participants. Vam anar a buscar el dorsal, a deixar la roba al guarda-roba i cap a la sortida.

Et trobes be, però no pots evitar pensar que passarà durant 21 km. 3,2,1... tret de sortida, comencem a caminar perquè hi ha molta gent, fins que podem córrer una mica mes perquè ens anem dispersant.




El dos primera Km el ritme no podia ser mes ràpid, o almenys la sensació que jo tenia, hi havia molta gent i no pots avançar gaire. Mes endavant ja anem mes tranquils, la gent es va dispersant. El Toni hem va dient: "vas molt ràpid", intento baixar ritme, però com que hem trobo be vaig continuant. Trobem gent coneguda i això fa molta il·lusió. Passa el temps volant, de sobte ja en portem 10 travessem la meta amb 54', perfecte una passada, ens prenem un gel perquè ens doni forces i a continuar sense parar. No se si hem va fer efecte o es mes psicològic, però vaig acabar-la:-P.



La gent hem pregunta? Va ser fàcil? Doncs excepte els 3 últims Km vaig anar molt be, vaig gaudir molt i no se'm va fer gens pesat. Els 3 últims km, vaig començar a notat mal al pont del peus, turmell D, i genoll E, al entrar al canal olímpic de Castelldefels es va fer molt pesat. Però vaig arribar i amb l'objectiu aconseguit de baixar de les 2h. No m'ho podia creure, casi ploro d'emoció.



Vaig anar tota l'estona amb el Toni, ja m'havia dir feia dies, que al ser la primera mitja junts, m'esperaria, que aniria al meu ritme i així va ser, vam entrar junts a la meta!!




La felicitat que tens després de complir un somni, es molt gran. Propera mitja de la Ripoll.
A mes com que ha costat molt esforç i constància. I ara queden 5 mesos per entrenat per la Marató de Barcelona......

Només una queixa! que no hi hagin semarretes per tothom, la veritat es que algunes semarretes ni fu, ni fa, pero aquesta que era la primera mitja, m'hagués agradat tenir-la.