dimecres, 16 de novembre de 2016

Mitja de Ripoll, amb copa inclosa!



El finde passar vaig fer la meva segona mitja, la mitja de Ripoll, una cursa, de 21,097km amb un desnivell de uns 200 m (+\-). Vam passar per la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadeses, on vam girar a la plaça i cap a Ripoll altre cop. 




Gent del grup deia que era aburrida, jo la veritat es que no hem va dasagradar, vaig anar mirant el paisatge, escoltant musica i corrent.
Feia fred, no vaig pensar amb els guans i hem van quedar les mans glaçades. Va ploure una mica i també va sortir el sol cap al final de la carrera.


Aquest cop va ser diferent, vaig anar a un ritme mes lent els primers 10 km i a partir d'aquí vaig apretar més.


Anava fent pujades i baixades, amb interminables rectes. Hi havia pocs participans, crec que uns 300, poques dones i practicament anaves sol, ven sol.

La sorpresa es que de camí a casa una companya, hem deia que havia quedat 3a de la meva categoria, no m'ho podia creure!!! Casi ploro d'emoció. La meva primera copa i no era allà per tenir la foto pujada al podi, quin desastre!😱

Una altre dia segur que no hem passarà!😝

Un cap acabada la cursa la ilusió de baixar temps. El primer moment, penses fa un mes veia al marcador 1:57, ara veig 1:56, pero després amb calma veus que només vaig disminuir 15 segons, pero ja esta be!. 



El fet d'haver fet podi, es una pujada d'endorfines, adrenalina i tot plegat, que t'anima continuar endavant, la cosa funciona i va be, SUPER BE! 💪🏼


La propera la punk trail del Pont de Vilomara...

diumenge, 6 de novembre de 2016

Cursa el Pont de Vilomara



Avui he fet la cursa del Pont de Vilomara, una cursa que estava dins dels entrenaments de la temporada, però es una de les que vaig fer al inici (concretament la segons després dels 10 km urbans). 

Avui anàvem amb el Jordi. Teníem un compromís a fer la cursa i lo millor de tot el repte personal de veure el que vas millorant i que els entrenaments que faig valen la pena.

El resum 11 minuts menys que l'any passat. Si la setmana passada estava feliç, imaginat aquesta setmana!

La millor sensació, que l'any passat alguns trams van ser durs, i aquest any els he fet amb mes facilitat.

La cursa no es senzilla, barreja asfalt amb camins de carro, corres pel costat del rierol i puges una bona montanyeta, que he de dir que vaig caminar un moment, perquè, tot i que ho vaig superant, les pujades hem costen molt, i si no gestiono be, el àcid làctic, se'm posa a la boca de l'estomac i si no paro vomitaria! Curiós, això nomes hem passa en pujades...

Si paro hem passa ràpidament i puc continuar perfectament. 

La cursa la vaig fer be, a molt bon ritme, sabia que m'havia de reservar pel Km 7, que es el que fa pujada. I sobretot el últim km que fa pujada i ja estàs cansat.

Durant la setmana aniré posant les fotos, perquè avui curiosament no n'hem fet.

La setmana que ve una cita important, que si que està dins el nostre programa, LA MITJA DE RIPOLL, a veure com anirà;-P

dilluns, 31 d’octubre de 2016

10 km urbans Manresa




Amb aquesta cursa fa 1 any que vaig començar en aquest mon de les curses!
Un munt de sentiments i emocions invaeixen els meus pensaments. A veure el temps que fare, aqui tornare a veure una vegada mes la milloria que he fet.





La gent que no ha corregut o ha competit mai no sap de que parlo.
A diferencia de l'any passat, corro amb Rios Running, un grup de companys que persegueixen el mateix que jo, sentir-se be i superar-se cada dia. 

L'any passat veia gent que corria amb equipació Rios Running o Sagi i sentia admiració! Ara hem toca a mi. Tot i que hem queda molt camí per córrer, ja soc més veterana que l'any passat. He après moltes coses i aquí estem a punt de sentir el tret de sortida i començar a córrer!

Fascinant som molt companys. Avui m'acompanya la Silvana amiga de fa molts anys i que a part de compartir un munt de coses, també compartim aquesta afició, córrer sense parar i amb un objectiu comú... LA MARATÓ DE BARCELONA.




Tret de sortida! Ja conec el circuit, estic farta de fer-lo i per tant se que he de fer, però els nervis formen part de cada sortida, tots us preguntareu... Si fa una cursa casa setmana? Ho se però no ho puc evitar😬

Sortim, avui anem la Silvana el Josep i jo, començem a córrer, anem massa ràpid, però hem trobo be i mantinc ritme, quedem amb els companys que cadascú vagi al seu ritme que si ens separem no passa res.





Un munt de pensaments invaeixen la meva ment... L'any passat vaig patir a la pujada del Lidel cap a la salle i la de la Muralla, però aquest any no, això m'anima molt, al km 6 començo a apretar mes i ens separem. He trobat el "flow" en aquesta cursa, no estic cansada, ni fatigada, estic perfecte i emocionada.

Quan falta 1km i mig la Silvana ja és el meu costat, una crack, i sembla que te molta energia, diu ja arribem...i jo li dic que encara queda i es el tros mes pesat, sort que li vaig dir, perqueès'havia fet il·lusions. 😅

No controlo crono ni temps, tinc que clar que vaig be! Feia temps que no hem trobava tant be! I lo millor arribant a meta, veig 52:32... No m'ho podia creure, i com sempre un dels nens esperant per entrar a la meta, avui encara hem duren les endorfines, BRUTAL! 🎉🎉🎉 9 minuts menys que l'any passat!!!💪🏼






I fent recompte d'aquest any.... més de 22 curses de tot tipus, asfalt, cross, traill.... més de 240 km només de curses, varies bambes gastades i un munt de saviesa sobre aquest mon, i tot gracies als consells, entrenaments i la paciència del Toni Bravo de Rios Running.

Tot i que quedi clar, he d'aprendre moooooltes coses més!